Xarxes i aïllament social: el cas dels adolescents.
Les xarxes han tingut sempre una doble funció: la d’atrapar i subjectar, sigui la presa (animal o humana) o la naturalesa, a punt de desbordar-se; o bé la de sostenir i donar suport a qui ho necessita, la qual cosa inclou la connexió, presencial o virtual.
Hi ha persones que es recolzen en les xarxes per a ampliar els seus vincles i evitar la solitud i el desemparament; uns altres situen en aquest nus de relacions la força dels seus projectes col·lectius; i estan també els que es refugien en les xarxes virtuals per a desconnectar-se -i aïllar-se- del llaç presencial a l’altre. Trien connectar-se amb uns altres, moltes vegades més anònims, i defugir als més pròxims (família, amics, companys), generalment per temors i fantasies hostils a la trobada.
Els adolescents tenen la necessitat, acabats de sortir de la infància i la tutela materna i paterna, de construir-se un Altre que els serveixi com a interlocutor i que s’agregui als seus semblants, amb els quals comparteixen la iniciació al món adult. Ells i elles ja tenen el seu propi altre que és el cos mateix, que comença a donar senyals que no entenen (excitacions, sensacions, emocions, angoixa) i per això necessiten compartir-les amb algú que els ajudi a descodificar-les. Les xarxes socials són el lloc del codi : allí mostren el cos, reben els seus likes, exploren i miren altres cossos, a vegades els assetgen, unes altres els idolatren. Però què ocorre quan aquesta vida digital, la seva altra vida (second life), els aïlla de la resta de vincles: acadèmics, familiars, socials, terapèutics? com ajudar-los al fet que aquesta hiperconexión no els atrapi, desconnectant-los del seu propi treball d’elaboració i subjectivació d’aquesta metamorfosi que implica sempre la pubertat?
La plenària proposa una conversa, a través de casos i experiències de treball, sobre aquests usos de les xarxes i les seves conseqüències subjectives i familiars. Comptarem per a això amb Mark Dangerfield que ens parlarà sobre “El treball amb adolescents d’alt risc desvinculats de la xarxa: el projecte ECID”. En la segona part analitzarem -en grups- aquesta problemàtica a partir de 3 casos inclosos en Interxarxes i comptarem també amb la participació de Susana Brignoni (Fundació Nou Barris), Begonya Gasch (Fundació El Llindar) i Oriol Esteve (Programa PADI)
14 de maig de 9:00 a 12:30 h. VIA ZOOM