XIV Fòrum Interxarxes: A què paren atenció avui infants i adolescents?

El programa Interxarxes ha celebrat aquest divendres 15 de novembre el seu fòrum número XIV, dedicat a reflexionar sobre la pregunta de “A què paren atenció avui infants i adolescents?”. La jornada, realitzada al Hospital Sant Pau de Barcelona, va ser un nou éxit d’assitència, amb més de 200 persones. Durant l’acte van intervenir diversos ponents, distribuïts en les quatre taules en les que es va estructurar el fòrum. En aquest article podeu llegir una breu ressenya sobre l’acte.

Atenció i presència

Presenta: Iolanda Moragues, cap del Servei de Suport de Programes Socials. Diputació de Barcelona.

Participants: Amador-Fernández-Savater, investigador independient, editor. Coordinador del seminari “Poner atención: la batalla por entrar en nuestras cabezas”.

Conversadors: Pere Nieto, cap d’estudis primaris de l’escola Gravi, i Lidia Ramírez, psicòloga clínica i psicoanalista. Adjunta d’Interxarxes.

Prèviament a la participació d’Amador, Lídia va introduir el tema abordant l’ús excessiu dels dispositius mòbils en els joves d’avui i en com el treball en xarxa pot col·laborar amb l’abordatge d’aquest tema. Amador va iniciar la seva participació reflexionant sobre la utilitat del pensament degut a la inspiració que aquest ens ofereix, però no el defensà com quelcom utilitari, ja que “no és una recepta que aplicar”, sinó que va més enllà. En part de la seva vida professional ha combinat reflexions abstractes de la lectura de llibres amb experiències concretes (“tallers de pensament”) en els quals ha convidat a pensar en grup a partir d’un text. Ens cità com a exemple el Grup Ticunt, el qual es basa en “la crisi presencia”, i defensà que hi ha dues formes d’absència: el “més ser” i el “menys ser”. Reflexionà sobre l’atenció i la infància. Explicà que l’atenció, que no és concentració ni força de voluntat, passa primer per un treball negatiu de buidatge, per interrompre els estereotips inicialment. En la pràctica no s’ha de forçar als nens a aprendre, ja que l’aprenentatge s’ha de guiar pel desig, i cal aprendre a esperar perquè sorgeixi aquest desig. L’altra idea que defensà està relacionada amb aquest desig, considerant-lo un procés i creient que en la nostra societat s’està interferint de manera negativa en ell, ja que la societat pressiona a tenir resultats immediats i externs als propis desitjos. Finalitzà concloent que l’atenció no és concentració, i la defineix com la capacitat de connectar amb el que està succeint entre nosaltres. A més, afegí que no hi ha persones més intel·ligents que unes altres, sinó persones que atenen més profundament que unes altres, i que això depèn de la situació, ja que no a tots ens activen els mateixos temes. Per això, recomanà que hem de buscar situacions que activin la nostra atenció.

Pere, durant la seva intervenció, començà comentant les reflexions d’Amador, i basant-se en la idea de l’atenció com a espai per a poder aprendre, i ho traslladà a l’àmbit més pràctic docent-alumnes. Es preguntà com aconseguir com a mestre l’experiència de buidatge en un mateix, com a docent, i en els nens. Lidia també va intervenir abordant l’experiència de buidatge, i exposà com a preocupació el fet que vivim en una societat hiperconectada, influint negativament en les dinàmiques familiars. Iolanda va cloure la primera taula.

La conversa com a resposta.

Coordina: Eva Azaña, dels Serveis Socials Vall d’Hebron, i Nati Ruiz, directora EAP Horta Guinardó.

Participa: Josep Fontdevila, educador de Serveis Socials Horta; Montse Colilles, psicòloga especialista en primera infància; Neus Anglada, directora de l’escola Coves d’en Cimany. Amb la col·laboració de les mares i pares l’Eva, l’Helena, l’Arantxa i el Luís.

Començà la segona part, que dona pas a l’inici del vídeo (protagonitzat per adolescents). Els adolescents parlaren de diferents vivències centrades en aquesta etapa de la seva vida, i posaren l’accent en la importància que exerceix l’adult en aquest moment de la seva vida. Els adolescents expressaren anècdotes respecte a situacions en l’àmbit escolar i situacions de la vida quotidiana on l’adult és “el model” de l’adolescent.

Què succeeix perquè els nens perdin l’atenció cap als adults?

El grup de pares plantejà aportacions centrades en vivències personals (aspectes centrats en la criança) El grup de professionals plantejà la importància dels espais d’escolta per als adolescents. Es plantejà el concepte d’infantilització, com a aspecte rellevant a tenir en compte perquè els adolescents puguin responsabilitzar-se, i “fer-se càrrec” de les necessitats de la vida quotidiana i d’assumir les exigències i demandes que comporta el passo a la vida adulta.

A què “atenen” els vostres fills en el dia a dia?

Intervingueren els pares, els quals remarcaren la importància de les diferències individuals de cada nen i la variabilitat de preferències personals, sobre aquest tema. Per aquest motiu, plantejaren la importància de no generalitzar en tasques, en plans, en moments d’oci, si no es pot donar un espai individualitzat per a cada subjecte (fill), fomentant així, la seva individualitat. La importància a fomentar l’autoconeixement personal des de la infància, va ser un altre dels aspectes que els pares plantejaren com a interessant i inclosos en la seva pràctica del dia a dia com a pares; preguntes del tipus què és el millor que t’ha passat avui?, i el pitjor?, foren alguns exemples dels recursos que els pares utilitzen per a fomentar aquests moments d’acostament “amb un mateix”.
Els professionals plantejaren la importància de parlar; la comunicació en les seves diferents formes (verbal i no verbal) en la interacció amb l’adult, són aspectes que els adolescents comparteixen amb els professionals en els seus espais de teràpia.

Què preocupa als pares en el dia a dia en la relació amb els seus fills?

Destacaren la salut en general i aspectes centrats en la relació (mare/pare-fill). Alguns dels aspectes més rellevants que plantejaren van ser els següents; reeducar-se com a pare/mare en moments d’estrès (autogestió emocional), intentar fomentar dinàmiques familiars “saludables” on cada membre de la família “tingui un lloc”, prioritzar la comunicació entre els diferents membres de la família com a principal recurs per a la resolució de conflictes del dia a dia, són alguns dels exemples. Brindar als seus fills recursos personals per a la gestió intra i interpersonal amb la finalitat de fomentar recursos per a gestió de les principals àrees de la seva vida com la interacció social (habilitats socials) i l’autogestió emocional (regulació emocional).

Ressenya escrita per Zaira Nieto i Bárbara Citoler, alumnes en pràctiques dels CSMIJ.