Ressenya: Taller sobre converses amb els pares
El taller va ser introduït amb la pregunta “A què paren atenció els pares?” i va ser presentat per Mariona Moratona i coordinat per Lidia Ramírez, adjunta a la coordinació del programa Interxarxes
Va tenir com a eix el treball amb els pares i els adolescents que es realitza en el Servei per Adolescents i famílies del Ajuntament de Barcelona, on es reben als pares i als adolescents individual i de manera grupal.
La majoria de les consultis que fan els pares tenen a veure amb dificultats a l’hora de posar límits, consultis per a millorar les relacions familiars i per a tractar el desacord entre els pares.
Gran part de la preocupació pel tema dels límits se centra en un intent per part dels pares per a regular el temps que passen els seus fills amb les pantalles i l’agressivitat que pot aparèixer com a resposta per part dels fills enfront d’aquest intent de regular, agressivitat que no observen en altres àmbits, ni en altres ocasions.
Unit a aquesta preocupació apareix el temor a perdre influència davant els fills, al fet que es desmotivin pels estudis, al fet que deixin caure activitats que abans havien estat importants per a ells i el temor al fet que apareguin conductes de risc.
Es conversa la necessitat de generar la confiança, d’entaular un diàleg, un vincle, creure que és possible la comunicació amb els fills i el poder començar a reflexionar, per part dels pares, en relació al propi consum de mòbils, poder arribar a un consens amb els seus fills i no prendre com a eina només la prohibició (el prohibir per prohibir ja que aquesta mesura és més fràgil) o el càstig.
Llavors cal començar a pensar en una readaptació del rol parental ja que els pares busquen respostes universals o receptes al què fer en aquestes situacions (per exemple: quan comprar el primer mòbil, quantes hores d’ús dels mòbils és la recomanable, quant temps ha de durar un càstig etc.).
Els pares i les mares estan atents al seu rol parental però la novetat que presenta l’època en la qual vivim, és que ara són moltes les mirades sobre els nens i els pares poden inhibir-se de la seva funció buscant respostes, que tenen molt a mà, en els professionals o en les xarxes.
Veiem així com la paraula límits és una paraula que ha vingut a generalitzar la funció paterna i a considerar que es poden buscar totes les respostes en els llibres o en els professionals, en comptes d’estar atents a la seva pròpia experiència i a donar-se el temps suficient per a trobar la resposta en ells mateixos.
En aquest sentit trobar-se amb altres pares pot servir-los per a trobar aquí la seva pròpia manera de respondre, les seves pròpies fórmules a l’hora de parlar amb els seus fills, alguna cosa que ens va semblar molt difícil, primer perquè no és fàcil conversar: parlar i escoltar; a més perquè en el cas dels pares d’adolescents, parlar amb els fills sempre ha de travessar, d’entrada, una situació en la qual la tensió no predisposa al diàleg, però tampoc té perquè impedir-ho. Com a conclusió valorem la importància d’oferir espais de conversa i comunicació en els quals els adults mateixos mostrem com això és possible.
Manuela Pérez Simón
Posgrau d’Actuació clínica en el Psicoanàlisi
Universitat de Barcelona
