Ressenya: Taller cercles restauratius a l’escola
Dirigit per Laia Subirats (Escola Font d’en Fargas), coordinadora de la dinàmica Nati Ruiz, directora del EAP Horta-Guinardó.
Abans de realitzar la sessió es van organitzar els diferents membres en un cercle per tal de simular el que es fa normalment a l’escola. En iniciar la sessió, s’estableix que per tal de poder parlar cal tenir un objecte a la mà, en aquest cas es tractava d’un peluix, que es va passant, d’aquesta manera és la forma de donar la paraula a una persona. Aquest mètode el realitzen igual a l’escola amb els nens, perquè els sigui més fàcil comunicar-se i sàpiguen que mentre el tinguin serà el seu torn i que ningú els pot interrompre, és una bona manera perquè sobretot els nens més introvertits puguin expressar-se.
Per a començar, es va fer una ronda de presentació, passant l’objecte, on s’havien de comentar els dubtes inicials de cadascun. Els dubtes a nivell general van ser el desconeixement del que és un cercle restauratiu, com s’aplica, amb quina intenció i com es fa en l’institut.
El cercle restauratiu és una iniciativa que realitzen una vegada a la setmana a l’Escola Font d’en Fargas, amb tota la classe. La idea va sorgir en observar moltes faltes de respecte en nens de 8-10 anys i es va considerar que era una bona manera d’establir comunicació amb aquells nens que els costa més parlar. L’objectiu principal és fer comunitat entre els alumnes, crear una aula basada en les relacions, la responsabilitat i la confiança. El cercle el solen dirigir dues persones, d’una banda la professora d’educació especial (Laia Subirats) i el tutor/a de la classe. El lloc per a realitzar l’activitat sol ser en la naturalesa, col·locant uns bancs en cercle i establint des del primer moment unes normes: respecte, confidencialitat, intervencions breus, empatia, no jutjar als companys i tenir l’objecte per a poder intervenir. La funció dels adults és actuar com a facilitador, fer preguntes i escoltar activament.
Una vegada estan en cercle, fan algun exercici per a crear moviment, on canvien de lloc segons la consigna aportada pel dinamitzador, per exemple, que canviïn de lloc les persones amb els cabells llargs. Els temes tractats en el cercle solen ser superficials, normalment es parla de com ha anat la setmana, intervenen només aquelles persones que volen participar, no s’obliga cap nen a haver de participar de manera activa. A vegades, la dinamitzadora fa preguntes als nens perquè intentin resoldre un assumpte conjuntament, per exemple “com podríem conviure millor a l’aula?”. D’altra banda, també realitzen jocs en el qual han de dir coses bones d’algun company, es tracta d’una activitat que gaudeixen i que demanden.
A mesura que avançava el taller es van plantejar més dubtes, com, per exemple, com s’actuaria en cas de sorgir temes complicats o si es passessin els límits de la confidencialitat. En aquest cas, es va comentar que els nens sempre han respectat els temes tractats i hi ha hagut tolerància en general. És un mètode que promou que els nens més introvertits s’expressin, en aquest cas reben un reforç positiu per part de la dinamitzadora i s’intenta que cada setmana intervinguin persones diferents. Es va comentar que en realitzar les primeres sessions es van adonar que els silencis resultaven molt incòmodes a tots els nens, però ara es respecten i entenen que són necessaris, les relacions i interaccions amb els companys han millorat.
Es va debatre sobre la importància d’establir aquests cercles des d’educació primària per a prevenir possibles problemes de salut mental. D’altra banda, també va sorgir el tema de la dificultat d’establir aquests cercles en educació secundària, ja que es tracta de grups molt més extensos. De tota manera, s’ha provat en algun institut i s’ha vist que funciona enfocant al grup a prendre alguna decisió de manera conjunta més que enfocar-lo a una cosa emocional.
Per tal de finalitzar les sessions es fa una reflexió final, normalment a través d’una paraula de cada nen. Com a reflexions finals del taller es va comentar que és una bona tècnica per a la resolució de problemes i per a la prevenció de possibles problemes en el futur, a més, permet crear un espai de participació on tothom pot parlar de manera ordenada i ofereix la possibilitat de millorar la relació entre companys i la comunicació. També es va considerar que és una bona metodologia per a responsabilitzar als nens dels seus actes, i del canvi de mirada del nen cap a l’adult (mitjançant aquesta dinàmica entenen que és algú amb el qual poden compartir i empatitzar).
Les coordinadores van comentar que els nens agraeixen realitzar l’activitat, ja que moltes vegades no disposen d’aquest suport personal necessari, el qual resulta indispensable per al seu bon desenvolupament. Per això es conclou la importància de la implicació dels adults en una societat en la qual no estem acostumats a escoltar.
Maribel Torrado
Pràcticum grau
Universitat de Barcelona
