Ressenya: A què paren atenció avui els infants i adolescents?

En l’inici de la trobada Fina Borràs, coordinadora de Interxarxes, va donar a conèixer dues notícies per a començar el Seminari. La primera comunicant el nom de la pròxima coordinadora de Interxarxes – Eva Azaña, educadora del SSB de Vall d´Hebron- i, després, fent referència a la posada en funcionament del programa Konsulta’m.

Posteriorment es va donar començament a la Conferència de Jordi Bernabeu Farrús, psicòleg i educador social en el CAS del Bagés. Aquesta conferència va ser en relació a “Adolescència digital: aïllament, connexió i comunicació”, on va fer moltes referències als elements que han configurat una espècie de refugi en les xarxes: si estàs deprimit, si et sents només, si tens ansietat social, si ets eficaç tecnològicament, et refugies en la teva eficiència tecnològica on pots obtenir un reconeixement sense tenir massa necessitat de tractar les teves dificultats en les relacions.

Durant la Conferència de Jordi Bernabeu Farrús es va poder albirar que ja no hi havia preocupació per les hores que els subjectes estaven enfront de la pantalla, sinó que la preocupació que es presentava era d’acord als tipus de relacions que establien; com poden ser les relacions de convivència, la falta i dificultat de la relació cara a cara. És a dir que es plantejaven preocupacions de qualitat de relació i no de quantitat d’hores enfront de les pantalles.

D’altra banda, assenyala a dues dimensions:

• La digital
• La real

Aquestes dues dimensions van començar a relacionar-se i a fusionar-se, tant que apareixen noves preguntes com: quina és la vida real i quin la digital? Al seu torn, altres interrogants que sorgeixen són en relació a pensar les xarxes com a possibles instruments o com a espais de relació. Per això és que s’ha de començar a considerar aquests espais com una nova manera d’entendre la comunicació i començar a buscar maneres diferents de treballar amb això. Així és que és important posar l’accent a treballar la convivència, la identitat digital, la utilització de les xarxes i despertar una visió crítica, entre altres.

Ja havent finalitzat la presentació, apareix una pregunta en l’audiència en relació a què significa “tirar el fre de mà” en aquestes situacions, és a dir, “com es pot passar de 100 a 0”, com aprendre a frenar, a pensar quan estem en un món en el qual tot va molt ràpid. Davant aquesta pregunta, Jordi va plantejar el fet de poder generar una conversa amb certa capacitat de profunditat davant aquesta falta de fre en els nois.

El Seminari va continuar amb la presentació de “Un cas de dèficit d’atenció” en el qual va participar José Ramon Ubieto, coordinador del cas, que va plantejar la qüestió de l’atenció vista actualment com un problema en la infància i en l’adolescència. Aquesta va en relació a un problema totalment neurològic o totalment tecnològic quan en realitat l’atenció hauríem de pensar-la com un problema generalitzat de la societat i pensar-la a partir d’un altre, a la importància de la presència i de la funció de l’altre en diversos sentits. El cas de Pau ens permet adonar-nos com la falta d’atenció és familiar i de quins són els elements als quals el noi està molt atent.

Després de l’exposició d’aquest cas, va tornar a prendre la paraula José Ramon Ubieto, que va plantejar que al costat de la desatenció està la híper atenció, és a dir que està atent a altres qüestions. En aquest sentit, l’atenció té una doble cara: s’està atent als quals els preocupa i desatenen altres qüestions.

Les preguntes que Pau es fa permeten donar compte que la híper atenció està en relació a l’altre, a la seva presència o no. Arran de la presentació del cas, José Ramon Ubieto situa una pregunta i dona compte d’algunes respostes d’ajuda:

 Com el treball en xarxa col·labora amb l’atenció?

• Quan parlem de presència parlem de dues coses: presència física i fer present el singular de cadascun i donar-li lloc a això. Que no es perdi en l’anonimat. (És una forma de presència). Poder distingir a un subjecte del seu acte (no hi ha q condemnar al subjecte).
• A més de treballar amb el noi, és treballar l’entorn, l’altre d’aquest noi. Desarmar els prejudicis de la família.
• La xarxa ajuda a esperar, a poder anar arribant a destinació. És important poder esperar, donar el temps.
• El treball en xarxa permet situar que la xarxa ha de promoure que hi hagi un interlocutor per a cada subjecte. Un vincle particular.

Després del desdejuni, es van realitzar tres tallers diferents. Un d’ells, dut a terme per Laia Subirat (Escola Font d´en Fargas) i coordinat per Nati Ruiz, va posar l’accent en els Cercles restauratius a l’escola; el segon, dirigit per Dolores Arasanz (psicòloga del CSMIJ de Nou Barris) i coordinat Fina Borrás, en el qual el focus va estar en relació a Converses amb adolescents i, finalment, un taller enfocat en L’atenció dels pares presentat per Mariona Moratona i coordinat per Lidia Ramírez.

Després del tancament de cada taller i la posada en comú, es van poder visualitzar a les conclusions que es van destacar davant la problemàtica del tema de l’atenció, del qual es tracta de com fer els adults: mares, pares i professionals per a promoure la importància de la presència i de la conversa entre nosaltres i entre ells nens i adolescents. Finalment, es va convidar als professionals al pròxim divendres 15 de Novembre on continuarem parlar de les dificultats amb l’atenció i les formes de tractar-la. 

Manuela Pérez Simón

Posgrado de “Actuación clínica en Psicoanálisis”

Universitat de Barcelona