Tres mirades sobre com sortir de la infància
El proper divendres 9 de març celebrarem una nova plenària del programa Interxarxes, on es proposem reflexionar sobre com “Sortir de la infància: pares, mares i adolescents”. Per això comptarem amb una taula d’experts en la materia que parlarant, compartirant experiències i debatiran amb els assitents per tal de trobar entre tots i totes noves respostes per encarar aquesta nova etapa vital dels infants.
Aquí us compartim un petit tastet del que es possarà en comú el proper 9 de març, de la mà de tres dels especialistes que ens acompanyaran en les taules rodones de la plenària: La Mariona Moratona, directora del Servei per a Adolescents i Famílies, el Jorge Tió, psicòleg clínic de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver i el Jordi Baroja, director del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS).
Mariona Moratona
Directora del Servei per a Adolescents i Famílies
Quins serien els teus consells sobre com els adolescents han d’introduir als seus familiars en el seu món virtual (xarxes socials, mòbils) i compartir moltes experiències que potser no són noves en el fons, però si en les formes?”
Parleu amb els vostres pares i mares, i compartiu amb ells tot allò que us agrada (els youtubers que seguiu, els instagrammers que admireu…). Escolteu-vos i dialogueu sobre allò que compartiu o publiqueu a les xarxes. Familiaritzeu-los amb els conceptes que vosaltres utilitzeu, expliqueu-los què és un #follower, què voleu expressar quan escriviu #lol o què vol dir que el vestit de la vostra amiga és d’allò més #cute. Feu un ús raonable i responsable dels vostres dispositius i xarxes, tot respectant les normes d’ús que hagueu pactat. Així, serà molt més senzill que, de mica en mica, us puguin anar cedint més confiança i privacitat, però tot al seu temps.
Jorge Tió
Psicòleg clínic de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver
Durant la teva experiència com a psicòleg clínic, quin o quins diries que han estat els aspectes que més han canviat dins de les relacions familiars?
La estructura de la familia está experimentando profundas transformaciones desde el siglo pasado. La “liberación” de la mujer, su incorporación al trabajo, la liberación sexual con una mayor aceptación de la diversidad sexual,… han tenido como consecuencia la aparición de nuevos modos de relación entre hombres y mujeres, que nos alejan del modelo de familia tradicional. Familias reconstituidas, familias monoparentales, familias de progenitores homosexuales… Por otro lado, las revoluciones biotecnológicas, la convivencia de culturas diferentes como resultado de los grandes flujos migratorios, la invasión corrosiva de la filosofía del Mercado Libre que ha puesto en jaque los Derechos Humanos, generan profundos y rápidos procesos de transformación que afectan directamente a las familias. A los progenitores se les hace difícil acompañar las ansiedades propias de la etapa de transición que supone la adolescencia.
¿Cómo tener paciencia ante la incertidumbre propia de la adolescencia si nuestro futuro resulta tan inquietante? En la atención a los problemas de salud mental en esta etapa se ha hecho necesaria con las familias una praxis orientada a contener las ansiedades de los padres, a estimular su capacidad empática con sus hijos adolescentes y analizar como a veces sus comportamientos contribuyen a crear círculos viciosos que se retroalimentan con las ansiedades de sus hijos.
FES CLICK AQUÍ PER A DESCARREGAR LA PRESENTACIÓ UTILITZADA PER L’AUTOR A LA PLENÀRIA
Jordi Baroja
Director del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS)
Com explicar i compartir reflexions amb els adolescents sobre la construcció de la identitat sexual? Com possar-ho en comú?
Posar en qüestió identitats normatives i hegemòniques vinculades al heteropatriarcat en el període de l’adolescència és tot un repte perquè implica fer un treball individual de qüestionament i deconstrucció de normes molt integrades socialment, just en el moment en que la necessitat d’aferrar-se a identitats “postisses”, “essencialistes” i “acceptades socialment” té més importància. O es treballa des de la primera infancia en un marc de qüestionament permanent del model i generem imaginaris en tots els àmbits –no només el familiar sinó també l’educatiu, mitjans…- o probablement estem abocades al fracàs d’aquesta tasca ingent.
I no oblidem que és ben cert que actualment -gràcies als moviments feministes- es qüestiona cada cop més les identitats heteronormatives. Ara bé, això no vol dir però que estiguin necessàriament visibilitzades i normalitzades perquè el peatge de la transgressió de la norma és encara molt alt per aquelles persones que gosen contradir la norma. I sinó que li preguntin a l’Alan o a l’Ekai.
