Ressenya dels tallers simultanis del seminari “Adolescents en trànsit. Adults acollidors?”
A través de tres tallers simultanis vam reflexionar al voltants de tres espais per on transiten els i les adolescents a l’hora de trobar possibles sortides de la infància.
Escoles de “nova” oportunitat
A l’hora d’ obrir aquest taller, hem de recordar que actualment a Catalunya, hi ha vora un 32% de fracàs escolar. L’abandonament prematur de les aules és una realitat que no disminueix i, a la vegada, és una de les causes del 55% d’atur juvenil que també es pateix.
Segons assegura Aina Tarabani, experta en abandonament escolar i professora de Sociologia a la UAB, les causes estructurals de l’abandonament “són diverses: els ratis elevats de les aules, professorat sobrepassat, el baix finançament en educació o una mala relació familiar. Qualsevol explicació que no contempli diversos factors serà simplista”.
Per tal d’intentar donar resposta a les necessitats educatives d’aquests adolescents, des del Departament s’han intentar trobar diverses formes organitzatives perquè es pugui disminuir la ràtio, es puguin intensificar els suports tutorials i es pugui donar resposta als interessos dels alumnes.
Al novembre del 2017, amb el nou Decret, d’Educació inclusiva, s’intenta regular aquestes actuacions. Així dins el Decret es parla de Mesures Universals/ Adicionals i /Intensives……i dins les Intensives, es troben els Programes de Diversificació Curricular, que inclou les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC), i els Centres d’Educació Especial.
Al taller vam tenir l’oportunitat de xarrar i compartir l’experiència de dos professionals que formen part de la Xarxa d’Escoles de Segona Oportunitat i que treballen directament amb aquests joves que presenten dificultats en la seva relació amb el saber i en la seva inscripció com alumnes.
Begonya Gash, fundadora i directora de la Fundació El Llindar de Cornellà, ens comenta que encara queda molt camí per recórrer per a que es pugui donar resposta des del Departament, que encara no s’ha desplegat tot el Decret.
“Els alumnes arriben del Institut amb un gran malestar, sense desig per aprendre,…han estat considerats com impossibles pel professorat, són alumnes que es queden a les portes”, ens explica Begonya Gash.
Per arribar a donar una resposta educativa, la fundació “El Llindar” contempla articular els continguts educatius amb altres recursos que permeten que els alumnes construeixin un lloc i que puguin ocupar-lo. Per això el treball del equip de docents es combina amb la construcció de casos apropant així la singularitat de cada alumne a les condicions educatives, recolzant-se en el treball col·laboratiu i buscant el suport de salut mental i el treball amb les famílies quan és necessari. Una ràtio més baixa que en el Institut, també ajuda.
El gran repte del Llindar és com respondre d’aquest malestar que mostren els noies i les noies que arriben al seu centre, com explorar les impossibilitats que porten i com construir una mirada que obri oportunitats.
Josep Dalmau, director de L’Escola d’Aprenents Sant Genis dels Agudells, ens explica com la seva escola dona resposta a aquells alumnes amb característiques especials (majoritàriament i preferentment amb un perfil cognitivament límit). Alumnes que han estat sempre “els últims de la fila” i “molt acostumats a no saber i a escoltar dir d’ells que no valen o que no poden”.
La resposta educativa es basa en una “escolta propera”, que permeti detectar les necessitats de l’adolescent i els interessos. Per a això ens ajuda una ràtio més baixa que en el Institut i una tutoria més propera. “En el centre tots els alumnes són iguals, i es prioritza la consolidació de la personalitat i l’autoestima. Quan arriben els donem una identitat diferent d’aquella que porten”. “Els formem en habilitats i hàbits”.
Es destaca la importància de la orientació cap la feina ja que després els joves poden seguir en un PFI o el mon del treball.
Escoles de Nova Oportunitat és una proposta que rectifica el títol inicial del taller i respon a la demanda i expressió d’un alumne del Llindar que diu: “per mi ha estat la primera oportunitat”.
Ressenya realitzada per Emilia Viladoms
Passatge per les drogues
A partir de les exposicions de Elvira Guilañá, coordinadora del Servei d’Orientació sobre drogues (SOD), i Jaume Serrano, coordinador del CAS Horta Guinardó, ambdós de la agencia de Salut Pública de Barcelona, al taller vàrem aprofundir sobre l’ús de substàncies en l’adolescència, que ha esdevingut un fet comú, tot i que la majoria no acabaran transitant a una problemàtica d’abús o dependència (el que consideraríem trastorns per ús de substàncies més greus).
Les enquestes i estudis poblacionals mostren no obstant un avançament creixent de l’edat d’inici del consum, i precisament l’edat d’inici en el consum de substàncies és un dels factors determinants d’una més alta probabilitat de progressar cap a l’abús o la dependència. L’adolescència és una etapa que predisposa a l’experimentació amb substàncies per raons de caire biològic (immaduresa de les funcions mentals superiors de control executiu frontal, amb més dificultat de regulació de les àries límbiques) i de desenvolupament evolutiu de la personalitat (cerca de identitat personal i de formes facilitadores de la pertinença al grup).
Després del tabac, l’alcohol és la principal substància de consum en la població adolescent, però la tendència actual és l’augment cada cop més destacat del consum de cànnabis (essent aquesta la substància que genera més demanda en els diferents recursos assistencials en el moment actual).
A més distància cal destacar també els hipnòtics/sedants, la cocaïna i les noves drogues emergents. Els estudis ens mostren també que la prevalença de patologia dual (coexistència de trastorn per ús de substàncies i d’un altre trastorn mental) va en augment en els darrers anys, fins a xifres actuals entorn al 60%. Són trastorns comòrbids freqüents en adolescents consumidors, el TDAH, els trastorns psicòtics i els trastorns de l’estat d’ànim i d’ansietat.
A l’hora d’avaluar el consum de l’adolescent serà molt important fer un registre correcte de la història toxicològica (freqüència i quantitat de consum en unitats estandarditzades) així com la funció que el consum desenvolupa en el pla subjectiu (p.e. socialitzadora, ansiolítica, activadora, etc.). L’actitud terapèutica haurà de ser de respecte, de no confrontació i d’adaptació als tempos de l’adolescent si volem tenir èxit.
Ressenya realitzada per Josep Salavert
Usos del carrer
Intervenen Marià Galvez, Gestió de Conflictes del l’àmbit social a l’espai urbà del Ajuntament de Barcelona, junt a Agnès Villanueva i Laura Negro, responsables del Projecte Implica’t de la Fundació ADSIS. Presenten Leticia Iglesias i Marcel Cucurella, ambdues APCs Carmel.
Tot i que els professionals del nostre seminari, tenen diferents opinions sobre el tema dels usos que fan els joves del carrer, tots parteixen de la mateixa hipòtesi. Tots tres expliquen que els joves no utilitzen el carrer perquè aquest no és un espai adaptat ni pensat pels joves, sinó per altres col·lectius com els nens, la gent gran o els gossos. Per tant, coincideixen en aquesta idea i això li sumen el fet de que la societat en general, té una visió negativa sobre els joves que estan al carrer i que en fan ús i això perjudica i influeix en la seva actitud envers aquest espai.
La manera de com intervenir amb joves a partir d’aquesta problemàtica es diferent ens els dos projectes que es presenten al seminari. La Laura i l’Agnés ens expliquen que al projecte Implica’t elles fan la intervenció amb ells a partir de l’institut. És un projecte que pretén treballar a través de les potencialitats, les seves habilitats i les seves competències. Volen apoderar aquests adolescents i joves, que puguin decidir per ells mateixos el que volen fer i treballar la autonomia i la responsabilitat d’aquest amb el projecte. La manera de fer-ho és a través d’aprenentatge servei al seu mateix barri, de voluntariat internacional i de la creació d’un diagnòstic al seu barri en el que els adolescents trobin un seguit de necessitats que després els permetin poder fer una intervenció per cobrir-les des de el què volen fer. I per últim, les professionals ens expliquen que per a elles l’espai públic és una oportunitat amb els joves, que els hi permet poder sortir amb ells/es i crear coses fora de l’espai del IES i així involucrar-los en el treball que es fa en el seu barri.
Per un altra banda, el Marià ens explica que amb el seu equip la intervenció dels joves és diferent, ells fan el primer apropament amb els joves al carrer. Explica el procés que ha tingut el seu projecte i el podríem equiparar a la transformació de l’ús de l’espai que fan els mateixos joves. El projecte comença com un servei d’intervenció de gestió de conflictes a l’espai públic però a l’any 2014 els professionals detecten una nova realitat, que són les bandes llatines.
El servei canvia la seva perspectiva per intervenir amb aquest col·lectiu, però fa un parell d’anys es troben que algunes d’aquestes bandes ja no existeixen i les que si hi són no fan ús de l’espai públic degut a la tipificació que es vincula amb aquest col·lectiu i a que es comença a fer una intervenció policial amb aquestes bandes.
Actualment els joves ja no es troben tant al carrer i la manera més habitual és contactar a partir de les xarxes socials i de internet. Per tant, l’equip de professionals es planteja canviar la seva intervenció amb els joves i introduir-se en aquest món virtual (en el qual els joves són molt més experts que els professionals i per tant haurem de deixar que ens ensenyin), per poder connectar amb i no perdre la relació amb ells.
A part de la intervenció dels professionals, al seminari es parla d’altres aspectes com: la importància de la responsabilitat del professional amb la vinculació amb el jove, tot i que deixem que sigui el jove el protagonista de l’acció i per tant qui decideixi el que vol fer i com.
Per un altre banda, es va parlar de la importància de les infraestructures que es troben al carrer i de que aquestes siguin adaptades a la realitat de les activitats que fan els joves. Sobretot es va destacar la importància de que les activitats que es pensin al carrer no siguin només per a nois, sinó que es tingui en compte que les noies també han de fer ús del carrer i, per tant, aquest també ha d’estar adaptat per elles.
En conclusió, al finalitzar la sessió ens vàrem plantejar que donat els nous hàbits dels joves posats de relleu a la sessió feia necessari replantejar-nos si la sessió no havia de canviar seu nom, i no parlés dels usos que fan els joves del carrer sinó dels no usos que fan el joves del carrer. Ja que actualment els professionals que interaccionem amb joves, ens adonem que no es troben tants joves fent ús de l’espai públic, ja que aprofiten el seu temps d’oci per estar a altres espais o a casa. I per últim, ens quedem amb una frase del seminari que resumeix molt bé quina ha de ser la posició que hem de tenir els professionals envers la relació amb els joves: “ Hem de deixar que parlin i callar”.
Ressenya realitzada per Leticia Iglesias
