EDITORIAL
Després d‘haver-nos detingut en la infància, en els seus malestars, desitjos i també en les respostes que obtenen dels diferents interlocutors que es troben en aquesta etapa, aquest any hem volgut reflexionar sobre quines son les sortides i les invencions que descobreixen els adolescents en el seu pas per la construcció identitària que l’endinsarà en el mon adult.
La transició adolescent desorienta als adults que presenciem aquesta metamorfosi. En els espais formatius d’Interxarxes hem analitzat els efectes que produeixen els diferents recorreguts que utilitzen per inscriure’s en la societat que els hi presentem. Així doncs, en els tallers realitzats en els seminaris hem tractat sobre la dificultat de ser un mateix i del sacsejament que pertorba i inquieta no solament a pares, mares, docents i adults, sinó als propis adolescents que han de desxifrar tot allò nou que els hi impulsa. L’escola, la comunitat, els amics, l’oci, les xarxes…son espais que ajuden a construir identitat i a crear sentiments de pertinença on ells buscaran ser reconeguts. Pels pares representa un retrobament amb el nen/a que ha deixat de ser i que ara es presenta com un desconegut amb el que caldrà modificar llaços “Extranjero por momentos en su hogar, extranjero a sus ojos” (Juan Mitre)
Com ho fan els infants per realitzar aquesta transició? Hem reflexionat sobre les eleccions que tenen lloc en les adolescències i de quina manera els professionals podem ajudar-los a interpretar (se) els enigmes del seu moment vital.
D’altra banda i, com en qualsevol intervenció amb objectius importants, Interxarxes presenta reptes .Creiem que ara es el temps de renovar el programa, millorar els seus processos i fluxos de treball amb l’objectiu d’incrementar la seva eficàcia. Des del Comitè Tècnic ha sorgit la voluntat de realitzar una nova avaluació que pugui complementar el treball ja realitzat amb l’avaluació de cost-benefici i ampliar la dimensió comunitària, sempre present al programa. En concret, en tot allò que té a veure amb la relació entre professionals de la xarxa, les escoles dels infants atesos i les seves famílies . La metodologia que s’utilitzarà en l’avaluació (recerca-acció-participativa) facilitarà que els propis membres i beneficiaris del projecte siguin agents recercadors actius , permetent generar informació rellevant per la presa de decisions sobre el futur del projecte, així com contribuint a l’apoderament dels participants. El focus es centrarà en el capital social del programa i en els beneficis que pugui generar tant per a la ciutadania com per altres districtes i professionals interessats en aprofitar l’experiència.
Aquesta experiència, coneixement i legitimitat acumulada durant aquests 18 anys ens ha estat reconeguda per dos entitats: Interxarxes ha estat nomenada com a bona pràctica pel Banc de Bones Pràctiques del Àrea de Drets Socials del Ajuntament de Barcelona i el projecte ha obtingut el premi a la qualitat assistencial que atorga la Fundació Avedis Donabedian (FAD) en la modalitat de “Atenció integrada amb lideratge social” . Aquests reconeixements validen la metodologia de treball en xarxa i ens encoratja a tots els professionals que treballem interdisciplinàriament en la atenció a la infància i famílies a seguir generant plans de treball consensuats per integrar sabers i mirades buscant una orientació comuna, augmentant el compromís i la confiança entre nosaltres.
El treball en xarxa ens ha permet produir un saber col·lectiu que volem continuar i rendibilitzar ara en benefici de la comunitat.
Fina Borràs. Coordinadora del programa Interxarxes
