Ressenyes
Yolanda Feligreras, psicopedagoga del EAP Horta Guinardó
La primera taula, amb el títol “Identitat i creació en les adolescències”, va ser coordinada per la Iolanda Moragues, cap del Servei de Suport de Programes Socials de la Diputació de Barcelona, qui va posar èmfasi en l’enfocament positiu de l’adolescència.
El primer ponent, en Carles Feixa, catedràtic d’antropologia social de la UPF, entenent l’adolescència com un relat, va reflexionar sobre l’imaginari pre-adolescent, adolescent i post-adolescent, tot fent un interessant recorregut per les tres etapes a través de tres personatges clàssics del cinema (Tarzan, Peter Pan i Blade Runner) i els seus complementaris femenins (Jane, Wendy i Rachel), sovint oblidades però imprescindibles per entendre 1) l’adolescent que vol ser adult, 2) l’etern adolescent i 3) l’adolescent rebel.
El segon ponent, en Jorge Tió, psicòleg clínic en la Fundació Sant Pere Claver, va parlar de l’adolescència com a període d’incertesa que necessita de l’acompanyament ajustat de l’entorn, sobretot de la família, per tal que l’adolescent pugui construir un sentiment d’identitat “prou bo” i va assenyalar la importància de l’autoritat com allò que et fa créixer i que t’escolta i també del treball en xarxa com a alternativa a l’etiquetatge.
En el torn d’obert, es va plantejar la pregunta “Amb què somien els adolescents?”, la qual podria donar peu a una investigació…
Candela Perez Sotelo i Aitor Echebarria Manresa (APC Vall d’Hebrón – Horta)
El passat 16 de Novembre en el marc de la Jornada d’Interxarxes “Sortir de la infància. Invencions adolescents i xarxes” quatre adolescents van donar una lliçó a l’hemicicle de professionals inscrits a les jornades per mitjà de la seva naturalitat, espontaneïtat i conviccions.
El Marc, la Katy, el Jose Antonio i la Núria van pujar a l’escenari a conversar amb el Jose Ramón Ubieto per parlar del seu talent amb molt “talante” i molta frescor amb cadascun dels seus testimonis.
En Marc Segarra estudiant de Batxillerat i excels guitarrista parlava de la música com quelcom que “no es pot expressar amb paraules” i que es sent molt més còmode expressant-se “amb el meu instrument que amb la veu”. I que cal perseverar en tenir un propi segell i una pròpia essència amb allò amb el que fas.
La Núria Sedó, estudiant d’un Grau Superior de Caracterització i Maquillatge Professional, incidia en que no contempla un plan B en el seu futur perquè “em vull dedicar a això”. Gaudeix, es centra i desconnecta del món exterior amb les seves creacions; “a partir de les meves mans creo i construeixo personatges”.
Per la seva banda la Katy Olga, estudiant de dansa contemporània, confessava que “el moviment em dona disciplina”, li permet comunicar-se millor amb la gent i controlar l’estrès. Té clar que en un futur vol anar estudiar a Corea del Sud i perfeccionar el seu estil K-POP.
Per últim, José Antonio Duran es va iniciar en el món “youtuber” perquè va veure que si “aquella persona ho podia fer, perquè jo no”. Li agrada definir-se com “creador de continguts” i que s’agrada més “en el món virtual que en el real”. Insistia en que estar en algun canal “implica molta pressió i que un s’ha d’adaptar o et pot destrossar psicològicament”.
En aquesta línia els quatre participants es reafirmaven en que si es lluita, si es creu en un mateix i per mitjà de l’esforç tot arriba “i en el cas que no aconsegueixis allò que vols t’emportes la experiència” puntualitza José Antonio.
La Núria parlava del “duendecillo” que apareix amb la cantarella “que vas a fracassar” i el “i si, i si, i si…” recurrent en aquestes professions que provoca tanta incertesa entre les famílies al que s’ha de respondre “i si…NO!!!”.
Katy Olga parlava del sacrifici i patiment que li suposa, en ocasions, el ball pel que fa a les hores d’entrenament i l’esforç empleat però que les llàgrimes que vessar li reconforten un cop surt a l’escenari on allibera totes les tensions acumulades.
Els quatre adolescents van reivindicar les seves professions ja que “l’art tira a l’art” i que “si tens quelcom, cal potenciar-ho amb molt treball invisible al darrera”.
A mode de cloenda de les jornades el Marc Segarra conjuntament amb la Claudia Serrats, membre de la Monturiol’s Band de l’IES Narcis Monturiol, ens van delectar amb un set-list de “hits” dels 90. La tria de les cançons, el clàssic “Creep” de Radiohead i “El Boig de la ciutat” dels Sopa de Cabra, semblava reafirmar la convicció d’aquests quatre joves que amb el seu testimoni no volen renunciar als seus somnis ni ser “weirdos” ni “bojos” de la societat.
