Quatre mirades sobre les invencions adolescents i les xarxes
El proper divendres 16 de novembre celebrarem un nou seminari del programa Interxarxes, on es proposem reflexionar sobre la transició entre infància i adolescència i el paper que juga la creativitat en l’era de les xarxes socials. En aquest seminari, sota el nom de “Sortir de la infància. Invencions adolescents i xarxes“, comptarem amb una taula d’experts en la materia que parlarant, compartirant experiències i debatiran amb els assitents per tal de trobar entre tots i totes noves respostes per encarar aquesta nova etapa vital dels joves.
Aquí us compartim un petit tastet del que es possarà en comú el proper 16 de novembre, de la mà d’alguns dels especialistes que ens acompanyaran en les taules rodones de la plenària: el director de cine Claudio Zulian, autor, entre d’altres, de “A través del Carmel”, el psicòleg clínic en la Fundació Sant Pere Claver-Servei Català de la Salut, Jorge Tió, l’educador social del CEE Balmes José Miguel Leo Barragán o el catedràtic d’antropologia social de Universitat Pompeu Fabra, Carles Feixa.
Claudio Zulian
« Se está generalmente de acuerdo en considerar que vivimos en una “sociedad de la imagen”. Hay imágenes estáticas y en movimiento por doquier que muestran toda la gama de los comportamientos y las fantasías humanas – desde los planetas lejanos al sexo. Sin embargo, los programas pedagógicos de nuestras escuelas sigen centrados en la lectura y la escritura. No hay programas que aborden la descripción de los procesos de la producción de las imágenes audiovisuales ni, tanto menos, su iconología.
El resultado es que falta por completo en los jóvenes un acercamiento crítico a las imágenes – como en cambio sí se les intenta inculcar con respecto al texto. La relación con la imagen es así ingenua, salvaje e hipnótica. Sin al menos los rudimentos de un bagaje crítico respecto de la imagen es completamente imposible pensar en un uso pedagógico de las mismas. A partir de considerar las imágenes como un lenguaje, en cambio, existen múltiples posibilidades de educar los adolescentes en su lectura, su uso y su producción. »
Jorge Tió
« En la adolescencia conviven aspectos infantiles que todavía requieren atención junto a nuevas capacidades adultas que lo que precisan es reconocimiento y oportunidades de ser puestas a prueba. Es esta doble función del entorno la que en ocasiones hace difícil un acompañamiento adecuado. El entorno puede equivocarse y tratar lo infantil como adulto a través de una exigencia desmesurada o actitudes expulsivas, o bien a la inversa al tratar lo que es adulto como infantil a través del control y la sobreprotección. Es todo un arte esperar, pedir su compromiso, su participación, su responsabilidad a un o una adolescente, siendo a la vez conscientes de que no se puede exigir la manifestación de algo que todavía está en construcción, pero que justamente por eso tampoco hay que dejar de esperar y alentar.
Por otro lado el entorno adulto también puede fracasar en su acompañamiento si es incapaz de ofrecer modelos de identificación que resistan la elevada exigencia ética del adolescente y la confrontación con la que lo puede poner a prueba. »
José Miguel Leo Barragán
« Podem prendre l’espai virtual o algunes de les seves dimensions com a espai públic? En el cas que la resposta sigui afirmativa cal pensar, si podem dotar d’eines, recursos i estratègies als adolescents per manegar-se a la Xarxa. Així com pensar com prenem als adolescents en relació al món virtual.
Podem pensar de quina manera les eines virtuals podem ajudar a la incorporació a l’espai públic? Des d’un vessant funcional (les apps per desplaçar-se), la interrelació amb els altres (missatgeria instantània), la creació i producció de continguts (Instagram, Watpadd) o la cooperació i articulació de les tres.
Des de quina posició els adults hem de promocionar la conversa i la trobada amb els suposats nadius digitals? Acceptar la nostra quota d’ignorància com d’adults en relació al món virtual i digital no ha de suposar la dimissió pel que fa a la nostra responsabilitat vers els adolescents. »
Carles Feixa
« En el meu llibre De la Generación@ a la #Generación (NED, 2016) vaig reflexionar sobre el model d’adolescència en l’era digital, a partir de la comparació de tres relats: el de Tarzan (el nen salvatge que cal civilitzar), el de Peter Pan (l’etern adolescent), i el de Blade Runner (el ciberjove que domina la tecnologia però no és amo dels seus destins).
En aquesta ponència proposo rellegir aquest itinerari a partir de la contrapart femenina de tots tres relats: el de Jane (o la jove que enamora Tarzan i el reeduca), Wendy (la nena que després de viatjar al país de mai més i viure aventures amb Peter Pan, retorna al món real i educa la següent generació) i Rachel (la replicant que després de rebel·lar-se aconsegueix defugir la seva eliminació física i reconvertir Blade Runner en un aliat).
La metàfora em servirà per reflexionar sobre diferents models de construcció de la masculinitat i la feminitat en el món contemporani, que s’il·lustraran amb una lectura en clau generacional del moviment #NiUnaMenos i, si queda temps, de la presència femenina a les bandes juvenils. »
