Materials

Paola Lamanna Fontalvo, estudiant del Máster de Psicologia General Sanitària (MUPGS) en pràctiques al Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil (CSMIJ) d’Horta-Guinardó, ens ofereix aquest resum del Seminari Interxarxes: Adolescents en trànsit. Adults acollidors?

Divendres 15 de juny de 2018 a la sala d’actes de l’Hospital Sant Rafael ha tingut lloc el darrer seminari del programa de treball Interxarxes, centrat en els reptes que envolten l’atenció als adolescents en trànsit i a les seves famílies, així com la difusió dels serveis útils per aquesta acció que es troben a l’abast dels professionals del districte d’Horta-Guinardó. Aquesta jornada va estar presentada per la Lourdes Aramburu, psicòloga del SSB Horta  i es va dividir en dues parts: una primera xerrada amb la reflexió de diversos professionals experts i una segona de participació a 3 tallers simultanis per aprofundir diversos aspectes del treball amb adolescents a la pràctica.

Començant amb la primera part de la jornada, la Gemma Blasco, referent d’interculturalitat al districte, junt amb la Maia Lipovetzky, tècnica de suport psicopedagògic del Servei d’atenció a joves del Programa Noves Famílies- Acompanyament al Reagrupament Familiar , van exposar 3 serveis principals:

• En primer lloc, es va explicar el funcionament del Servei d’Orientació i Acompanyament a les Persones Immigrades (SOAPI): tècnics al districte s’encarreguen de rebre i acollir a totes les persones que arriben, oferint informació amb freqüència mensual, fent seguiment grupal o, en alguns casos, acompanyament individual. Es tracta de fer arribar informació sobre els serveis públics a l’abast, així com informació sobre tots aquells tràmits de empadronament, nacionalitat, sanitat, educació, oci o cultura, per tal de facilitar l’arrelament a la nova residència.
• En segon lloc, es va presentar el Programa de Noves Famílies: Acompanyament al Reagrupament Familiar. Aquest es tracta d’un servei municipal que treballa principalment en dos moments: primer en el moment de preparar als membres nouvinguts ja residents a la comunitat per l’arribada de la resta de la família, i desprès de l’arribada d’aquests, en el moment d’afavorir una adaptació amb èxit, on es busca la continuïtat entre l’acolliment i la reagrupació. Es treballa a partir d’entrevistes individuals o grupals per aportar informació sobre aspectes legals, educatius i relacionals, així com mitjançant tallers i activitats periòdiques, grupals i gratuïtes per facilitar el retrobament familiar i l’adaptació a la ciutat d’acollida.
• En tercer i últim lloc, es va exposar el Servei de Convivència i d’Interculturalitat HG. Aquest servei busca afavorir la creació d’espais públics de relació entre les persones nouvingudes i aquelles que ja resideixen a la comunitat acollidora, entenent aquesta convivència com a procés treballat a partir de diversos àmbits: treball amb les dones, els joves i l’espai públic.

A continuació, va tenir lloc la intervenció del Francisco Collazos, psiquiatra responsable del Programa de Psiquiatria Transcultural del Hospital Vall d’Hebron. Aquest va remarcar la importància de lluitar per oferir un servei de qualitat a tothom, independentment de la seva procedència, així com la necessitat de cada professional de realitzar paral·lelament una reflexió del context cultural propi. Fent referència a la situació actual amb les persones immigrants, va destacar la insuficient preparació del sistema per donar-hi respostes eficaces, i va afegir diverses dades actuals sobre com és el servei a aquestes persones nouvingudes: existeix una infrautilització dels serveis disponibles, una pitjor adherència, elevats errors diagnòstics i tractaments inadequats en comparació amb la població general. A més, moltes d’aquestes persones opten per realitzar un procés d’assimilació en lloc d’integrar-se, renunciant a la cultura d’origen per adoptar completament la nova. Desprès d’aquesta contextualització, el doctor Collazos va recordar el paper del mediador transcultural, que el considera com a insuficient per la correcta comunicació entre professional i usuari immigrant. En conseqüència, proposa una figura alternativa, l’agent de salut comunitària: un professional membre de la comunitat amb la que treballa amb l’objectiu de fer de pont entre els serveis d’atenció comunitària i la població, amb una acció des de dins i en col·laboració amb la comunitat tractada. Per a finalitzar, el doctor Collazos va convidar als assistents de la jornada a una última reflexió: cada professional ha de reconèixer les pròpies actituds i creences culturals que poden tenir una influència perjudicial en la seva percepció o interacció amb una diferent ètnia o raça, ja que es tracta d’intentar ser “culturalment humil” amb els propis límits i saber quin és el moment de preguntar per la informació que manca sobre l’altre i el món en que aquest es mou.

Seguidament, desprès d’una pausa per esmorzar, els assistents al seminari van tenir l’oportunitat de participar a 3 tallers a diferents localitzacions de l’hospital sobre diversos àmbits del treball amb adolescents nouvinguts, del quals es van extreure una sèrie de conclusions generals:

• Al taller Passatge per les drogues, realitzat a la sala biblioteca, amb la intervenció de l’Elvira Guilañá del Servei d’Orientació sobre Drogues i el Jaume Serrano del CAS d’Horta Guinardó de Barcelona, es va considerar la experiència amb adolescents i els consums més prevalents i importants, els quals es presenten en una edat d’inici cada cop menor. Es va remarcar la perillositat de la substància més consumida, el Cànnabis, la qual cada cop més compta amb components més relacionats amb risc d’esquizofrènia pel seu consum. De la mateixa manera es va ressaltar l’alarmant consum de substàncies emergents, les quals són de difícil tractament pel desconeixement del seu funcionament. Es va recomanar, pel tractament amb adolescents, adoptar una posició de respecte per reduir la confrontació, així com treballar més amb les creences i la funcionalitat del consum que aquests joves presenten que no limitar-se a compartir informació. Per últim es van recordar els serveis i recursos disponibles més adients pels professionals de l’àmbit.
• El Taller Usos del Carrer es va realitzar a la sala província, amb la intervenció de la Maria Galvez, professional del servei de Gestió de Conflictes de L’àmbit Social a L’espai Urbà de l’Ajuntament De Barcelona, junt amb l’Agnès Villanueva i la Laura Negro, ambdues responsables del Projecte Implica’t de la fundació ADSIS. A aquest taller es va començar reflexionant sobre el fet que l’espai públic sembla no estar adaptat pels joves, on l’ús per part d’aquests comporta connotacions negatives pels altres usuaris. Es va exposar el Projecte ADSIS, el qual té l’objectiu de treballar als instituts pel desenvolupament de potencialitats que els mateixos estudiants detecten al barri, mirant de fer servir el carrer com a nucli d’oportunitats.
• El taller Escoles de segona oportunitat va tenir lloc a la sala d’actes, amb la intervenció de la Begonya Gasch, directora de la fundació El llindar de Cornellà de Llobregat, junt amb el Josep Dalamau, director de l’Escola d’Aprenents Sant Genís dels Agudells. A aquest taller es va parlar sobre l’objectiu de l’escola: la confecció de mesures intensives per les necessitats educatives, on es treballa amb alumnat amb gran malestar que no té desig per aprendre. L’acció a aquestes escoles difereix de la dels centres ordinaris ja que es treballa amb el concepte d’acompanyament per construir un projecte de vida per consolidar la identitat dels joves. A més, s’opera amb menys alumnes per aula, es fan seguiments de casos i es realitzen tasques més manipulatives.