Ressenya del Seminari “Adolescents en trànsit. Adults acollidors?”
Adolescents i emigrants comparteixen una condició comuna: els dos arriben com a nous a un món en el qual les coses estan establertes, els recorreguts fixats i els costums envellits. Els xocs culturals que poden trobar els emigrants, per als adolescents es transformen en estranyeses que experimenten dins de si mateixos i en la seva relació amb els altres.
Si pensem que l’adolescència discorre entre dos crepuscles barrejats: la fi d’un nen i el començament d’un home, tal com ens ensenya el poeta Víctor Hugo, podem fer-nos a la idea que més que parlar de canvis, hem de parlar de metamorfosis.
Una de les dificultats que els adults tenim per facilitar la sortida de la infància té a veure amb el xoc entre dues mirades. Per a nosaltres, els adults, es tracta d’una mirada panoràmica en la qual els veiem des de dalt, amb la distància que ens dona el temps i l’experiència, mentre que la dels adolescents és una mirada caleidoscòpica, feta de miralls que canvien de color, de forma i de moviment constantment.
D’altra banda, estar en trànsit confereix una forma de viure una mica errant i això ens adverteix de la importància de considerar que hi ha alguna cosa inacabada en aquesta condició d’adolescent.
Les eleccions que fan els adolescents tenen aquest segell. D’una banda, estan arrelades en la infància i, per una altra, projectades a un món que els ofereix una gran diversitat d’objectes, les dimensions dels quals no estan encara en condicions de regular.
El que els adults rebem en la majoria dels casos és una demanda paradoxal formada per un rebuig i una demanda d’ajuda. El rebuig ens provoca i incòmoda i correm el risc de respondre imposant-nos, sense percebre què hi ha de nou en aquesta demanda. Això limita la nostra capacitat d’acolliment i d’acompanyament en aquesta “delicada transició”.
Us proposem, per aquest nou Seminari d’Interxarxes, analitzar els efectes que aquests recorreguts produeixen i reflexionar sobre algunes de les eleccions que tenen lloc en les adolescències, per pensar si els acollim amb els nostres prejudicis o donem lloc a allò nou que ells porten.
La institució escolar encarregada de transmetre els coneixements que la humanitat ha anat adquirint al llarg de la seva història està deixant fora a molts nens i nenes en el pas de la primària a la secundària. Com responem per tal que la relació amb el saber no quedi definitivament obstaculitzada i el nen pugui inscriure’s com a alumne?
En la relació amb el cos púber, viscut com a enigmàtic, apareixen noves modalitats de satisfacció que, igual que vam veure amb els tatuatges i les autolesions, ho posen a prova. Com pensar la relació amb les drogues com a lloc de pas i iniciació, i no solament com un trastorn d’abús, inclòs en una categoria diagnòstica?
No resulta estrany que els joves triïn el carrer com la seva institució privilegiada perquè en ella assagen –a resguard de les mirades dels altres adults- les relacions amb els altres i imaginen el seu lloc al món. Com acompanyar-los en els usos d’aquest espai sense ser massa intrusius, però tampoc indiferents ni aliens?
Ressenya
El títol d’aquest seminari fa referencia al trànsit dels i les adolescents com si no més hi hagués un. Si pensem en el pas de la primària a la secundaria, els canvis vitals, les dinàmiques grupals, podem dir que es tracta dels trànsits, en plural.
A la primera taula que va obrir el seminari van participar la Gemma Blasco, referent d’Interculturalitat del Districte d’Horta-Guinardó que va presentar algunes dades demogràfiques de la població immigrada que representa el 12,6% de la població total del Districte, amb una mitjana de 33,4 anys i de 131 nacionalitats diferents (les tres nacionalitats més nombroses són de Itàlia, Bolívia i Perú). Gemma ens va presentar el Servei de Convivència i d’Interculturalitat d’HG i el SOAPI (Servei d’Orientació i Acompanyament per a persones Immigrades). Ens va informar de que ofereixen sessions informatives grupals per l’assessorament de tràmits administratius i per informar de serveis i coneixement de l’entorn.
Seguidament la Maia Lipovetzky , tècnica de suport psicopedagògic del Servei d’atenció a Joves va presentar el programa d’Acompanyament al Reagrupament familiar que ofereix suport a persones que volen reagrupar als seus familiars des de mesos abans de que arribin fins a un temps desprès de l’arribada de la família reagrupada. Les seves intervencions consisteixen en donar suport, assessorament jurídic i suport psicopedagògic a través d’entrevistes individuals i trobades grupals. Realitzen també tallers per a dones reagrupades, joves reagrupats i un tercer taller estable per a pares i mares.
A continuació va intervenir Francisco Collazos, psiquiatra, responsable del Programa de Psiquiatria transcultural del Hospital Vall d’Hebron. Va alertar dels esbiaix culturals (marc cultural propi, prejudicis, interpretacions símptomes, instruments psicomètrics de cultura occidental..) dels professionals dels serveis que poden portar a diagnòstics erronis i dificultar l’accés i la vinculació de les persones migrants als serveis de salut.
La millor manera de conèixer l’altre que ens consulta, ens recomana Collazos, és preguntar. Preguntar sobre tot no per respondre des de la nostra escolta, sinó des de la resposta que donen i tenint sempre present el nostre prejudici al creure que sabem el que ells necessiten.
Considera necessari crear programes especialitzats en salut mental intercultural i disposar de mediadors culturals. Constata que els adolescents migrants solen tenir més trastorns que els seus iguals autòctons. Les condicions de estrès que comporta la immigració tenen incidència en la salut mental. Aposta per una mirada psicosocial que contempli àrees i necessitats personals amb un interès preventiu. Va parlar d’evitar ser un psiquiatra- bomber i treballar plegats per a construir talla-focs, per això cal que els professionals de diferents àmbits estiguin integrats i coordinats en un treball en xarxa.
Per acabar va fer una crida a la humilitat cultural dels professionals per a afrontar millor l’atenció a l’alteritat inherent al treball amb persones de cultures diferents.
Ressenya realitzada per Lourdes Aramburu
