Ressenya: Tallers simultanis del seminari “Sortir de la infància: mares, pares i adolescents”
Aquests tallers van estar pensats amb l’objectiu d’ aprofundir en tres camps per on transiten els i les adolescents: Xarxes, sexualitat i conductes auto-lesives escoltant, en primer lloc, als experts que han treballat el tema amb els i les adolescents i participant de la reflexió conjunta de les nostres experiències com a professionals.
Adolescents i Xarxes socials: usos possibles
Al Seminari Interxarxes “Sortir de la infància: mares, pares i adolescents” es va dur a terme un taller centrat en l’ús i significat que tenen avui les xarxes pels nois/es adolescents. A la primera part José R. Ubieto, psicòleg dels SSB d’Horta-Guinardó, professor de la UOC i co-autor de Niñ@s Híper. Infancias hiperactivadas, hiperconectadas e hipersexualizadas” va fer una introducció al tema destacant que aquesta nova realitat que pren cos a les xarxes socials és una realitat “real”, on passen coses i ocupa cada vegada més lloc a la vida dels nois/es. En aquest sentit complementa la presencial, no la substitueix i és també una ficció particular amb objectes i fantasies.
L’altre digital és, doncs avui, un nou interlocutor que competeix amb pares i docents en la tasca educativa. Es també un lloc on cercar respostes i fer-se visibles: likes, amics, tot per evitar el pànic del missing out, aquell que està desaparegut per mancar d’inscripció en aquest nou Altre digital. Un lloc, doncs, per construir–se una identitat o almenys quelcom que els ajudi a transitar aquest temps de pubertat.
A continuació, Aitor Echebarría i Candela Pérez de l’equip APC dels centres de Serveis Socials de la Vall d’Hebrón i d’Horta van presentar el seu servei així com el seu marc d’intervenció en el territori (des de lo individual fins a lo comunitari passant pel treball grupal) enfocant la seva ponència en l’ús de les xarxes socials pel que fa a la població adolescent i jove.
L’equip APC ha dissenyat un taller/xerrada per treballar als IES, així com a les escoles i centres concertats, de la zona nord del districte d’Horta-Guinardó (Sant Genis dels Agudells, Montbau, Horta, Vall d’Hebrón, La Clota i la Teixonera) en els cursos de la ESO, PFIs i CFGM.
Les idees principals que es treballen al taller en relació als usos de les pantalles (xarxes socials, videojocs, mòbils…) es fonamenta en la responsabilitat que ha de tenir cada usuari pel que fa a l’ús. En funció d’aquest poden aparèixer diferents riscos (sense oblidar els aspectes positius que també aporten) i què podem fer des de lo individual implicant a la comunitat si apareixen situacions no desitjables a l’hora de compartir informació a les xarxes (ciberbullying, sexspreading, grooming. hiperconnexió…).
L’equip APC va incidir també en el consum crític en referència a la compra dels aparells (mòbils, videoconsoles, TV…) parlant del efecte que té en països com el Congo pel que fa al monopoli i control del mineral Coltan provocant efectes colaterals com guerres, explotació mediambiental i violència sexual.
Les idees plantejades van propiciar debat i l’interès del públic assistent ja que durant la ponència es van passar alguns vídeos com a complement per a treballar la temàtica i les idees plantejades. Temes vinculats als possibles riscos (addiccions, ciberbullying, apostes online, pornografia) però també a la vessant creativa i d’aprenentatge que permeten aquestes eines
Ressenya realitzada per José Ramon Ubieto
El despertar de la sexualitat
Aquest taller situat entre les xarxes per un costat i les conductes autolesives, per l’altre, sembla el més clàssic dels tres, però res més lluny de la realitat, es podrà prescindir de les xarxes, es podrà prescindir de les conductes de risc però no podem prescindir de la sexualitat i a més a més, no hi ha cap llibre que ens digui com és això per cada un de nosaltres. La sexualitat se’ns imposa i ens exigeix una resposta.
Jordi Baroja com director del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) i Eva Azaña com educadora social de Serveis Socials de Vall d’Hebron van a exposar-nos les seves pràctiques.
Jordi Baroja ens va explicar que el CEJAS porta 25 anys de experiència i que el model amb el que treballen és un model biogràfic més que mèdic en el que es prioritza com generar un clima de confiança amb els joves que els consulten, encara que també fen probes i dispensen anticonceptius. Degut a que el seu és un model basat fonamentalment en la relació personal, realitzen tallers sobre sexualitat que tenen un caire informatiu i de debat. Ens va recordar que des del 2010 la interrupció del embaràs és un dret i que al 2010 van incorporar el treball sobre la violència masclista.
Eva Azaña ens va parlar del projecte “Del equip docent al projecte educatiu” que va engegar al Institut Vall d’Hebron així com de la seva pràctica como educadora, destacant que ha canviat la forma com els adolescents veuen la sexualitat. Destaca que busquen la informació a les xarxes, més que amb els pares però a la vegada persistent els interrogants més clàssics com la por al embaràs, la edat de començament, si fa mal. Va fer referencia a algunes webs com la de Erika Lust que ha desenvolupat guies perquè els pares sàpiguen com tractar la sexualitat amb els fills a les diferents edats i la de Rosa Sanchís, una professora de Institut valenciana que tracta a través de la web temes d’interès amb molta participació. A partir del cas d’una noia adolescent d’origen àrab amb la que ella va treballar, va explicar com el despertar sexual d’aquest noia va començar amb conductes molt sexualitzades i que el vincle amb la educadora va permetre regular-les i contenir-les.
La participació del públic va posar l’accent sobre el fet de que en aquest moment hi ha molta informació però poca educació i que hi ha una expressió “híper” de la sexualitat segurament degut a que la pornografia està molt a l’abast del joves.
Ressenya realitzada per Lidia Ramírez
Conductes autolesives
Van intervenir Jaume Claret, director del Hospital de dia de Nou Barris i Anna Clarabuch, psicòloga del CSMIJ Horta Guinardó
Els pacients que arriben a l’Hospital de Dia Nou Barris són casos greus, on el tractament ambulatori no ha sigut suficient. Es tracta d’un espai per acollir la complexitat del trastorn, on es dispensa un temps per assimilar la història complicada de cadascun dels pacients i estudiar les variables que s’han de tenir en compte per situar el tema, on no solament és important treballar amb el pacient, sinó també amb la família. En aquests espais també es reflexiona sobre el fet autolesiu en si mateix.
Les autolesions no són un símptoma etiològic, sinó un fet psicopatològic complexa, que dóna resposta a un problema. La simptomatologia és molt variable i polimorfa, i això dóna lloc a un multi-diagnòstic. Hi ha diagnòstics de psicosi, trastorn depressiu, trastorn de conducta, trastorn de conducta alimentaria, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, trastorn bipolar, consum de tòxics, etc.
És molt important entendre conjuntament tres aspectes clau en aquest àmbit: depressió, identitat i vincle. La depressió que poden presentar aquests pacients sol ser de caire melancòlic, no endògena ni reactiva, sinó intermedi, lligada a l’estat d’ànim. No es tracta d’una depressió clínica greu i sol presentar-se comòrbida a trastorn de conducta o trastorn de conducta alimentaria. També acostumen a presentar una crisi d’identitat greu, així com traumes lligats a carències afectives (negligències o abandonament i maltractament), problemes escolars (mala socialització, bullying, dificultats d’aprenentatge), malalties somàtiques i psicopatologia dels pares.
Aquests factors traumàtics incideixen en el desenvolupament de la personalitat, fet que dificulta la formació d’una identitat pròpia, que es construeix tant a dins com a fora, per la influència de l’aspecte social. Per tant, la gran crisi subjectiva no passa a dins, sinó que passa a fora. És per aquest motiu que s’ha de recollir què és el que passa al voltant del pacient, per poder ajudar-lo a construir.
S’ha de tenir en compte que el curs natural de la psicopatologia són de 6 mesos a 1 any. Als 2-3 mesos de tractament s’inicia la crisi d’identitat, on seguidament apareixen els traumes i es comença a treballar sobre aquests. Per tirar endavant, els adolescents, sovint, necessiten un temps regressiu, tenir una latència que no han tingut, ja sigui per una infància traumatitzada o alts nivells d’angoixa que no els permeten tirar endavant.
D’altra banda, des del CSMIJ s’ha observat un increment de les conductes auto-lesives en els darrers anys. Normalment es tracta de conductes auto-lesives utilitzades com a expressió d’una regulació emocional en moments d’elevada ràbia i malestar, presentades sobretot per adolescents amb dificultats de gestió emocional.
En episodis d’elevada angoixa s’observen la realització de conductes auto-lesives per afrontar aquestes emocions. Altres autors expliquen que és una manera de connectar-se amb si mateixos i situar-se a la realitat a través del cos.
En menor mesura s’observen casos en que utilitzen les autolesions com a càstig o per cercar emocions intenses. El perfil que principalment s’observa son noies, amb manifestacions com talls als avantbraços i les cames, cremades o cops de puny.
A nivell terapèutic s’aborden estratègies d’afrontament i regulació emocional conjuntament amb l’elaboració de situacions d’angoixa i identitat personal, atenent la complexitat dels pacients.
També es comenta l’elevada incidència de conductes suïcides. En aquests casos, s’activa el “codi risc suïcidi” durant l’ingrés hospitalari per poder realitzar un seguiment acurat d’aquests pacients per avaluar la gravetat i donar una resposta global . Tot i que la majoria de conducta auto-lesiva no és suïcida, també s’està incrementant el risc.
Finalment, es discuteixen les accions que poden realitzar treballadors i educadors socials quan es troben amb un cas d’autolesió, ja que troben a faltar estratègies i actuacions que han de dur a terme. Es tracta de realitzar un abordatge en xarxa, on no solament es realitzi la transmissió d’informació, sinó que es pugui tenir la mateixa mirada. Es destaca com a aspecte important que els professionals de salut mental puguin apropar-se als centres educatius i ajudar a construir una visió integrada dels adolescents.
Ressenya realitzada per Anna Clarabuch
