Ressenya: “Sortir de la infància: mares, pares i adolescents”
L’adolescència no és un estat natural, alguna cosa que ve donat evolutivament. És un artifici cultual, inventat –i diferent per això segons l’època- per sortir de la infància i ingressar al món adult. S’assembla més a un trànsit que a alguna cosa fixa, a un passatge d’un lloc a un altre.
Si la infància era un temps de joc i de construcció lenta, ara vénen les presses per sortir d’allí. Les paraules i els objectes infantils, jocs i joguines, cada vegada serveixen menys perquè sonen a falsos. No diuen l’ésser autèntic dels i les adolescents. Són una rallada de la qual cal separar-se com es pugui: inventant una nova llengua, més provocativa i obscena, però per això mateix més real i autentica.
Però sobretot, per sortir de la infància cal actuar i manipular el cos per domesticar-ho, Aquest cos, fins ara familiar, es torna estrany perquè s’excita, tremola i no para d’exigir fer alguna cosa: tunejar-ho, marcar-ho, vestir-ho, intoxicar-ho, arriscar-ho. Tot al ritme dels somnis, somnis sense fades ni dolces. Somnis on l’altre sexe es fa present i empeny a prendre posició.
Les mares i els pares assisteixen a aquesta metamorfosi una mica desorientats i d’alguna manera espantats. Alguns no s’acorden que ells van passar per allí, i aquest oblit els condemna a buscar respostes de vegades massa universals, com si es tractés de receptes prêt-à-porter valgudes per tots i totes. Uns altres es precipiten a nomenar aquest passatge com a patològic i col·laborar en la medicació del que no deixa de ser una rebel·lia necessària. Uns altres volen ajudar-los en aquesta delicada transició però no troben la fórmula ni el lloc des d’on parlar-los.
On abans hi havia ritus de passatge organitzats, ara necessitem inventar noves referències per acompanyar-los. Primer cal escoltar-los, comptar amb el seu saber i el seu desig. Després ajudar-los a verificar que volen això que desitgen, sense cedir al descoratjament o als excessos com a falses sortides. L’objectiu final és clar: fer-se grans.
Ressenya
La sessió a la que van assistir més de 120 persones va ser inaugurada per la Fina Borràs, coordinadora d’ Interxarxes qui va posar de manifest com la elecció del tema de l’adolescència és una continuïtat del treball fet l’any anterior sobre la infància. La proposta per aquest any és preguntar-nos cóm podem contribuir com professionals a facilitar aquesta sortida de la infància en una època caracteritzada per la busca d’identitats on l’adolescència seria la zona de pas on cadascú dels adolescents construeix la seva.
Els convidats, Jorge Tió i Mariona Moratona van respondre, des de les seves experiències, a les preguntes que els vam proposar.
Jorge Tió, psicòleg clínic de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver ens va presentar una panoràmica de les adolescències en la qual va situar la importància de l’entorn en el qual viuen els i les adolescents, un entorn caracteritzat per la incertesa i alhora les particularitats de la maduració neurològica que no és lineal. Les adolescències representen un naixement a la societat que assenyala un temps de trànsit des de la infància a l’ edat adulta. Va destacar el temor dels adolescents a quedar-se detinguts en algun lloc de la seva infància i la dificultat per trobar una identitat que digui el que és autèntic en ells.
Mariona Moratona, directora del Servei per a Adolescents i Famílies ens va explicar com la majoria de les consultes que reben, s’agrupen al voltant de dus problemàtiques. En primer lloc, les que tenen a veure amb les relacions tant amb els pares com amb els seus iguals i en segon lloc, les que es centren més en el seu propi desig: què vull fer, on estic?
Realitzada per Lizbeth Vilavicenco i Lidia Ramírez
