Sis mirades sobre el trànsit de l’adolescència

«L’escola i els espais de lleure o d’extraescolars són complementaris, arrelats en territoris i comunitats si comparteixen una mateixa orientació. Apostaria per un  lleure significatiu per l’adolescent, un espai i temps per explorar l’experiència de ciutadania, on es generi la capacitat col·lectiva d’afrontar problemes comuns, i aprendre a d’aproximar-se a la responsabilitat de ser ciutadans en aquest nou món que se li dibuixa a l’adolescent

El lleure és temps per explorar interessos culturals i socials, sense utilitat immediata, espai que es vertebra en eines expressives i impulsa capacitats expressives. Un temps de cohesió des de la diferencia  per explorar maneres diferents de viure el lleure amb altres.»

Marià Galvez

Gestió de Conflictes de l’Ajuntament de Barcelona

«L’espai públic és un dels escenari de desenvolupament i creixement dels adolescents. En aquest espai es troben i retroben diferents persones, diferents edats, diferents interessos. L’adolescència és una de les etapes que menys espais públics “adequats” té per a ell i que més en necessita per a experimentar, compartir, parlar, jugar, créixer.

L’espai públic , a més a més, resta normativitzat per l’adult. Amb tot, l’adolescència ha trobat un altre “espai públic” virtual en el que no hi ha (tants) límits, en el que pot jugar, pot descobrir-se, pot mostrar-se, etc. Ser adolescent és poder desenvolupar els seus propis conflictes i resoldre’ls. La intervenció de l’adult (familiars, professionals) ha de ser la d’acompanyar en el procés a buscar una solució i no la de donar la solució.»

Agnès Villanueva i Laura Negro

Projecte Implica’t i Fundació ADSIS

«Davant de la idea general que els centres amb menys complexitat i risc d’exclusió social seran més participatius, cooperatius i més crítics amb l’entorn ens trobem que no és així i el projecte funciona, a vegades, més positivament en centres on la població viu una realitat social més complexa. Com que la metodologia té en compte l’individu i no es parteix d’un patró per a tot l’alumnat igual, cadascú troba el seu espai (el que gaudeix dibuixant pot fer pancartes, el que li interessa la informàtica pot fer el web, etc.) dins d’una cohesió grupal per un objectiu comú.

Grups poc cohesionats poden unir-se fent alguna cosa pel bé comú. Trenquem amb el model individualista/egoista (“haver d’estudiar per al teu examen”). Un espai on l’adult està en segon pla i els cedeix el protagonisme, on puguin decidir, on poden participar, i debatre des del respecte.

Tot plegat mostra una altra metodologia pedagògica a les comunitats educatives. Promovem una joventut més conscient, responsable i activa amb la transformació social, encaminada a una major justícia global i orientada al bé comú.»

Jaume Serrano

CAS Sacedón, districte Horta Guinardó, i Agència de Salut Pública de Barcelona

«Es cert que l’etapa de l’adolescència, es un procés de transit de la segona infantessa a l’adolescència i l’edat adulta. Sabem que es una etapa de gran transcendència amb el creixement i la pròpia maduració a tots el nivells. Es conegut que diferents factors determinants participaran del procés de maduració del lòbul frontal i còrtex prefrontal, que serà determinant per una bona funcionalitat de la vida diària.

Factors de neurotoxicitat, induïts per consum de substàncies, sobre tot si l’inici es per sota de 16 anys, poden afectar aquesta maduració. Si des del nucli familiar o des de l’escola, es sospita i/o es detecten situacions de consum, cal afrontar-ho directament. Si cal, es pot buscar ajuda i consultar amb professionals, facilitant derivacions a programes d’orientació preventiva del SOD/CSMIJ o bé a programes de tractament del CSMIJ/CAS.»